Entrant en el misteri

SETMANA DE L’11 AL 15 D’ABRIL

Evangeli: Diumenge de Rams (Mt 21, 2-11)

Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles amb aquest encàrrec:

--Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me'ls. Si algú us preguntava res, responeu-li: "El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà."

Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:

Digueu a la ciutat de Sió:

Mira el teu rei que ve cap a tu;

arriba humilment,

muntat en una somera i en un pollí,

fill d'un animal de càrrega.

Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat:  portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d'altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. La gent que anava davant d'ell i els qui seguien darrere cridaven:

-- Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!

Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va inquietar, i preguntaven:

--Qui és aquest?

La multitud responia:

--Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.

Cançó: Resurrección (Amaral)

Siento que mi alma se encuentra perdida

que se junta la noche y el día

Siento que si te veo

terremotos recorren todo mi cuerpo

Haces que se vaya mi melancolía

me devuelves de nuevo a la vida

Antes de llegar siquiera a conocerte

mucho antes ya te quería

como algo inalcanzable

así así así así te quería

Haces que se vaya mi melancolía

me devuelves de nuevo a la vida

tu haces que se vaya mi melancolía

me devuelves de nuevo a la vida

Quiero un mundo nuevo

mi corazón no lo compra el dinero

quiero palmas que acompañen a mi alma

Haces que se vaya mi melancolía

me devuelves de nuevo a la vida

tu haces que se vaya mi melancolía

me devuelves de nuevo a la vida

me devuelves de nuevo a la vida

Lectura de la reflexió de la cançó:

De la mort a la vida.

Jesús, ja ets a les portes de Jerusalem. Les multituds, encuriosides pel teu nom, han sortit a rebre’t tot eufòriques a les portes de la muralla. Ja arriba el Messies! Ja ha arribat l’hora! Quina expectació. Tothom es pregunta il·lusionat ara què passarà quan siguis a la capital del món jueu en el temps més important: la Pasqua.

Però tu no ets un líder qualsevol. No et deixes portar per l’entusiasme de la gent ni vius l’escena amb fanfarroneria i falsa modèstia. Per això vas sobre un ruc, el més humil dels animals. Perquè també saps que abans de la Glòria ve el patiment. Perquè coneixes la duresa de cor de la gent que t’aclama falsament, i que d’aquí unes hores t’insultaran i se’n burlaran de tu. Perquè saps que per a que hi hagi Vida, a vegades cal passar per la mort. Fer morir allò que no ens agrada per fer aflorar allò bo de nosaltres. Com tu en vas ser testimoni.

Avui entres a Jerusalem. Tots són crits d’alegria però una gran pena et té desolat el cor. Però per a tu tot té un sentit: instaurar el Regne que el Pare et va encarregar. Malgrat aquests moments dolents tot té sentit.

Jesús, tu fas que se’n vagi la meva melancolia. Em retornes de nou a la Vida. Tu ets Resurrecció.  

I tu, et sents viu?

SETMANA DEL 4 AL 8 D’ABRIL

Evangeli: La resurrecció de Llàtzer (Jn , 1-45)

Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:

--Senyor, aquell que estimes està malalt.

Jesús, en sentir-ho, digué:

--Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.

Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles:

--Tornem a Judea.

Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:

--Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.

Jesús li diu:

--El teu germà ressuscitarà.

Marta li respon:

--Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.

Li diu Jesús:

--Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?

Ella li respon:

--Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.

Jesús alçà els ulls i digué:

--Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat. Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.

Havent dit això, cridà amb tota la força:

--Llàtzer, surt a fora!

I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:

--Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Cançó: Sense tu (Teràpia de Xoc)

És de nit

és tot fosc

estic sol

i no hi ha ningú

És de nit

un record

dins del cor

ella hi és a dins

Els seus ulls

són brillants

un somriure extravagant

Ja no hi és

le perduda

va marxar

lluny del meu abast 

i sempre estarà al meu cor...

Sense tu jo no puc

sense tu, si no hi ets

sense tu, jo no sóc ningú

És de nit

és tot fosc

no estic sol, no ho estic

tu estas amb mi

Els seus ulls

són brillants

un somriure extravagant

Ja no hi és

l'he perduda

va marxar

lluny del meu abast

i sempre estarà al meu cor...

Si no estàs aquí

si no estàs amb mi

jo no et puc mirar

jo no et puc sentir

si no estàs aquí

si no estàs amb mi

jo no et puc tocar

jo no et puc besar

i sempre estaràs al meu cor... 

Lectura de la reflexió de la cançó:

El dolor de l’absència. La vida té moments de dolor. Moments de mort. Precisament, per a que podem parlar de vida, també hem d’acceptar la mort. I Jesús viu també aquest dolor i aquesta absència amb la pèrdua d’un molt bon amic. I si llegim aquesta cançó en llavis de Jesús davant la pèrdua?

Però a la vida, com diu la vinyeta, hi ha molts morts vivents. No parlem de zombies. Parlem d’aquells que, en comptes d’omplir els anys de vida, omplen la vida d’anys. Aquells que no tenen cap objectiu, cap il·lusió, cap projecte que els ompli i els hi doni sentit. Aquests són els morts del nostre temps. Aquells que no viuen la vida com un do sinó com un rellotge de sorra que va passant i que es consumeix.

Jesús ve a omplir-nos aquesta vida. A acabar amb la mort espiritual i ser testimoni de l’esperança i del compromís de l’amor de Déu. I si llegim aquesta cançó en llavis d’alguns dels “morts” de la nostra societat envers Déu?

És de nit. És tot fosc. Estic sol i no hi ha ningú... o potser sí?

i recorda...

Obre'm els ulls!

SETMANA DEL 28 DE MARÇ A L’1 D’ABRIL:

Evangeli: El cec de naixement (Jn 9, 1-41)

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement (...)

Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué:

--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».

Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.

Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:

--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?

Uns deien:

--Sí que és ell.

Altres contestaven:

--No és pas ell: és un que s'hi assembla.

Ell digué:

--Sóc jo mateix.

 (...)

Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:

--Creus en el Fill de l'home?

Ell li va respondre:

--I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?

Li diu Jesús:

--Ja l'has vist: és el qui et parla.

Ell va afirmar:

--Hi crec, Senyor.

I el va adorar.

(...)

Cançó: Quan et sentis de marbre (Gossos)

Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent,
Quan et cansis de córrer
per carrers sense fi,
busca un lloc on amagar-te en la nit.

Quan es perdi de vista
tot el que vas somniar,
i vegis la teva historia
com cau en un forat,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas
ja no pots deixar-ho fins demà.

Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.

Si el cap et dóna voltes
dins d'aquesta buidor
i no saps el què tens,
però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te
però tot passa de llarg,
i és que no a tots ens tracten igual.
i és que no a tots ens tracten igual.

Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.

Quan arribis si pots envia'm una postal,
o si vols una carta explicant com t'ha anat,com t'ha anat.

Lectura de la reflexió de la cançó:

... esperança en temps de crisi.

Els autors de la cançó diuen que...Oriol Farré: El Roger i jo teníem un grup que es deia Vés de Préssec. Quan el grup estava en declivi, va ser l'última cançó que vam compondre. No la vam arribar a fer mai amb tota la banda; la tocàvem amb una guitarra acústica i tot el grup cantant. Al cap de molt temps, el dia que havien de venir els Lax'n'Busto a gravar el segon disc de Gossos, un parell d'hores abans que arribessin no sabíem què fer, i el Roger i jo vam proposar tocar aquella cançó dels Vés de Préssec.

Tots, alguna vegada, hem anat una mica cecs per la vida. Fins que algú o alguna situació ens va ajudar a obrir els ulls. I de mals moments segur que també n’hem passat uns quants. Però sempre ens queda l’esperança. Ja ho diuen, que després de la nit torna el dia. Eixuga les desgràcies, no ho deixis fins demà. Torna a començar, aixeca’t i obre els ulls amb esperança. No deixis que els problemes t’enceguin.

Jesús passa per la nostra vida amb les mans obertes perquè ens hi acostem. I per obrir-nos els ulls quan sigui necessari. Però l’esforç per canviar les coses, allò que no ens agrada, l’hem de fer nosaltres. Fugim de l’apatia, de l’ofuscament, deixem d’estar aclaparats pels problemes. Fuig d’aquí, fes-ho per mi. No pots viure en l’ahir.

I quan tot s’hagi arreglat, quan hagis pogut obrir els ulls i aixecar-te, envia’m una postal, una carta, o un e-mail si cal. I explica’m com t’ha anat, com t’ha anat. ;)

AIGUA DE VIDA

SETMANA DEL 21 AL 25 DE MARÇ:

Evangeli: La Samaritana (Jn 4, 5-42)

Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:

--Dóna'm aigua.

Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.

Però la dona samaritana preguntà a Jesús:

--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.

Jesús li respongué:

--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.

La dona li diu:

--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?

Jesús li respongué:

--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

Li diu la dona:

--Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.

(...)

Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, i deien a la dona:

--Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.



Cançó: Creies en mi (La Vella Dixieland –Divinas; del disc de La Marató 2009)

clica per anar a la cançó

El temps viscut al meu costat,

per fer-me veure la veritat.

Per retrobar la felicitat.

Pels bons moments que m’has donat.

Per cada somni fet real.

Pel teu amor tan especial.

Sempre t’ho agrairé, sempre.

Cada cop que he anat avall

m’has fet aixecar.

L’únic que sap com sóc

en realitat.

 

Vas ser la força dintre meu.

La meva veu quan estava trist.

Vas ser els meus ulls quan estava cec.

Em treies el millor que tinc.

Em vas dur un sol on poder arribar.

I tot perquè creies en mi.

Tot gràcies a que Tu

vas estimar-me.

Tu eres les ales per volar.

El cel em feia acariciar.

El que em va fer recuperar la fe.

Que cap estel era prou lluny.

Si tu ets amb mi segueixo dret.

El teu amor per mi ho és tot.

Mai podré oblidar aquests dies.

Si una cosa he après

és que, gràcies a algú,

vaig voler seguir endavant:

eres Tu.

Sempre vas fer-me costat,

perquè  aquell gos vell m’acaronava

Treies la nit,

tan sols perquè ho veiés tot més clar.

I la meva inspiració

sempre tu has estat.

El món és un lloc millor

gràcies a Tu.

Vas ser la força dintre meu.

La meva veu quan estava trist.

Vas ser els meus ulls quan estava cec.

Tu veies el millor que tinc.

Em vas dur un sol on poder arribar.

I tot perquè creies en mi.

Tot gràcies a que Tu

vas estimar-me.

Lectura de la reflexió de la cançó:

Ens imaginem la samaritana cantant aquesta cançó? Segur que aquests versos poden explicar la força d’aquella trobada. Aquell instant en que la dona rep Jesús. Quin canvi a la seva vida va significar la descoberta d’aquell desconegut!

Una trobada que fa que la seva vida faci un gir de 180⁰. Aquella vida buida, sovint sense sentit, canvia radicalment pel contacte amb Ell. Això és l’aigua de Vida de Jesús. Tot gràcies a que, senzillament, Tu vas estimar-la.

Un amor ple i brollant que inunda el més profund de la persona i fa que floreixi dins seu el millor d’ella mateixa. Un amor que Jesús ens dóna i ens convida a viure. Una aigua de Vida que ens promet saciar la nostra set, fer fugir les nostres pors, despertar les nostres il·lusions, fer possibles els més bells somnis.

Jesús, dóna’ns una mica d’aquesta aigua teva. Sigues la força de dintre meu. Sigues la meva veu quan estigui trist. Sigues els meus ull quan estigui cec. Mira el millor que tinc. Gràcies per creure en mi. Gràcies per, “simplement”, estimar-me.

Has trobat el que estàs buscant?

SETMANA DEL 14 AL 20 DE MARÇ:

I still haven’t found what I’m looking for (U2)

I have climbed the highest mountains

I have run through the fields

Only to be with you

Only to be with you.

I have run, I have crawled

I have scaled these city walls

These city walls

Only to be with you.

But I still haven’t found

What I’m looking for.

But I still haven’t found

What I’m looking for.

I have kissed honey lips

Felt the healing in her finger tips

It burned like fire

(I was) burning inside her.

I have spoke with the tongue of angels

I have held the hand of a devil

It was warm in the night

I was cold as a stone.

But I still haven’t found

What I’m looking for.

But I still haven’t found

What I’m looking for.

I believe in the Kingdom Come

Then all the colours will bleed into one

Bleed into one.

But yes, I’m still running.

You broke the bonds

And you loosed the chains

Carried the cross of my shame

Oh my shame, you know I believe it.

But I still haven’t found

What I’m looking for.

But I still haven’t found

What I’m looking for.

But I still haven’t found

What I’m looking for.

But I still haven’t found

What I’m looking for.

PERO ENLLOC NO HE TROBAT (traducció)

He pujat a les muntanyes,

he creuat tots els deserts

sols per estar amb Tu,

sols per estar amb Tu.

He grimpat, m'he arrossegat,

he passat per tantes ciutats

sols per estar amb Tu,

sols per estar amb Tu.

PERÒ ENLLOC NO HE TROBAT

EL QUE ESTIC BUSCANT. (2)

He besat llavis de mel,

he sentit el pols de la nit

cremant en mi com el foc,

el foc del desig.

M'he sentit tant a prop teu,

i he venut la meva ombra al diable,

volia un xic d'escalfor,

el fred em xuclava el cor.

Crec que el Regne ha d'arribar,

crec en l'amor brollant i vessant,

ja ho veus, t'estic cercant,

ja ho veus, t'estic cercant.

Vas trencar tots els esquemes.

Vas llençar al mar les cadenes.

Vas carregar amb la creu

i amb tots els meus errors.

Transfiguració de Jesús (Mt 17, 1-9)

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:

--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:

--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.

Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:

--Aixequeu-vos, no tingueu por.

Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:

--No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.

 

Et cerco i no et trobo. On ets? On t’amagues? Perquè no et sento més a prop? Vull sentir-te com ells, els deixebles, allà dalt de la muntanya. Vull viure l’experiència de la transfiguració. Vull sentir aquest contacte amb Déu fet home. Vull veure aquella llum i sentir aquella escalfor. Per què fa tan fred?

Potser no et busco en els llocs més indicats. Potser dalt de la muntanya és només un símbol. Una pista per trobar-te. Res m’ha omplert tant com aquell instant allà dalt amb tu. No m’he sentit mai tant viu com quan vas voler mostrar-te. Però tu vas voler que baixés, que tornés a la rutina, al dia a dia, perquè de res em serveix sentir-te al meu costat si visc fora del meu món, centrat només en mi mateix.

On et trobo, Senyor? Sí, miraré una mica més dins meu. Trobaré una estona per cercar-te en el meu interior. I també en els altres. Perquè he après, Senyor, que et transfigures en aquell veí, amic, familiar, persona en general, que necessita la meva ajuda. Allà et trobaré, Senyor. Allà t’haig de cercar.

I potser així, finalment, podré dir que he trobat el que estic buscant.